dijous, 7 de març de 2013

Escrit d'urgència




Primer de tot volia saludar a tots els lectors del blog. Sóc la Camèlia, la néta gran de l’avi Winston, que és l’amo d’aquest lloc. Lamento informar-vos, però, que el passat divendres l’avi va haver d’ingressar d’urgències a l’Hospital per un atac de virus fortament armats amb mocs, esternuts i tos (encara no sabem del cert si era tos seca o expectorant, però la investigació segueix el seu curs).

Malgrat les retallades patides pel sector, el personal sanitari es comportà com el conjunt professional que són i van portar l’avi a quiròfan el dilluns. Li van extirpar un cep de grip comú que sembla que era benigne, i ara s’està recuperant seguint el curs de la malaltia. El pronòstic, de moment, és reservat.

És per això que l’avi em va demanar que donés una certa continuïtat al blog, com si fos un Jordi Roura qualsevol, que aquestes coses si no s’actualitzen es van perdent, i que en aquests quatre dies que portava ja havia fet una colla d’amics: un senyor que sempre descansa, una que col·lecciona moments, un que encara està així així, una que no entén els versos, un que afina no sé què, un que es microfragmenta, un que es veu que s'ho pensa i una altra que té ànima de càntir. Fins i tot ha conegut un que va assassinar a un tal Diógenes!! I alguns més, no us penseu, que ara ja no me’n recordo de tot el què m’ha dit. I jo dic vaya gent més friki que coneix l’avi, però bueno, cadascú lo seu i aquí pau i allà glòria, que ja se sap que cadascú és com és i qui no tingui una raresa que llenci la primera pedra virtual.

En fi, no ho sé, si se m’ocurreix alguna cosa més per explicar-vos, ja ho faré. Algú em pot donar alguna ideia?

23 comentaris:

  1. La teua foto m'agrada molt, Camèlia.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, carinyet. L'avi també em va parlar de tu, diu que no et volies inscriure al blog, però que almenys vas donar la cara reconeixent-ho obertament. A mi també m'agraden la valentia i la sinceritat. A la foto he de reconèixer que m'havia maquillat una miqueteta, no re, quatre arreglos per eixir ben guapa.

      Elimina
  2. Doncs podries explicar-nos coses sobre el teu avi... a veure si està a l'alçada de frikis com nosaltres, per exemple. I donar-nos els informes mèdics tal com vagin sortint de l'hospital...

    Un plaer haver-te conegut, Camèlia!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quina bona idea, Carme, ets un sol! La de coses que us puc explicar de l'avi, sempre amb les seves batalletes. Els informes mèdics, uf, són una mica pal, no? però bueno, us puc anar posant al dia. Lo de frikis ho he dit de bon rollo, eh? a veure si ara us m'enfadareu!

      Elimina
    2. No si m'ha fet molta gràcia... el primer cop que vaig anar a una trobada real de blocaires, quan vaig arribar a casa em van preguntar "eren molt frikis?" la resposta era fàcil... oi? més o menys tant com jo! :) de bon rotllo també que jo no m'enfado gairebé, gairebé, gairebé mai!!!!

      Elimina
    3. Tu no seràs Peixos, oi? del Zodiaco, vull dir. Es que el meu nòvio n'és, i tampoc no s'enfada gairebé mai. Tinc tanta sort! I això de les estrelles la gent se riu i li fa conya, però és més serioso del que la gent es creu.

      No sabia que existissin trobades reals de blocaires, per cert.

      Elimina
    4. Ui! Amb sis anys que farà aviat que tinc blogs, n'hem fet una pila. Presentacions de llibres, vetllades poètiques, soparets. Celebracions diverses. Se n'han fet moltíssims. Jo no he anat pas a tots ni de bon tros i tot i així dec haver anat a uns 7 o 8.

      I no, no sóc peixos. Sóc capricorni... si t'interessa el tema.

      Elimina
  3. Sou una gran família! A mi no m'ha anomenat, jo faig punyetes però també li envio ànims perquè es recuperi aviat. Fa poquet que el segueixo com qui sent ploure però ja li he agafat afecte. Bona nit, Camèlia.

    ResponElimina
  4. Ja deia jo que aquest home feia mala cara.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No et pensis, jotapé. Sempre l'ha tinguda, aquesta cara més aviat pocha, però té un genit i una força de voluntat que no te l'acabes! Em dona la impressió que a tu ja t'agradaria ficar-lo en una d'aquelles llistes negres del cansat, eh?

      Elimina
  5. Ai, Sílvia, guapa, m'hauràs de perdonar! Al llegir el teu comentari he pensat que t'havies despistat, perquè estava segura de posar la ma al foc de que les punyetes les havia citat. I ves per on que tornant al post he vist que tens més raó que una santa!! La que s'ha despistat ha estat la menda. Quan s'enteri l'avi, me matarà!!
    Bé, potser el teu afecte me l'amansarà un xicotet.

    Disculpa'm, bufona, i bona nit a tu també.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jope, i a sobre et contesto on no toca. Sílvia, tranquila tia, que si m'odies ho entendré. Però de debó que no ho faig expressament.

      Elimina
    2. Tranqui, no passa res! Errare humanum est, i jo no odio mai a ningú, és dolent per a la salut de l'ànima. Petons per a tu i per a l'avi, aviam si es recupera ben aviat.

      Elimina
  6. La Camèlia ha heretat l'humor i la intel·ligència de l'avi!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ui, xata, què més voldria que haver heretat ni que fos una mil·lèsima part del carisma de l'avi! Però t'estic molt agraïda per l'elogi. Un petonet, guapa.

      Elimina
  7. Sinyoreta Camèlia, tenir l'ànima de càntir reconeix que fa més mal que bé... També li he de dir que tot i estar feta de fang, conservo l'aigua fresca, i en els temps que corren, ja està bé.
    No ensumi gaire fondo, als hospitals, que fan venir tos. I altanto amb lo minjar, que tampoc alegra massa la vista/vida. Si li pot transmetre tot això al sinyó Winston, agraïda estaré.
    ( PD. Jo tinc uns virus pre-avaluatoris que tampoc se'm curen. )

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola preciosa, perdona si t'he ofès, res més lluny de la meva intenció (pitjor seria que t'hauria dit fresca, per lo de l'aigua, eh?) Gràcies pels teus consells, els hi pasaré a l'avi així que me'l deixin vore. Una abraçada, carinyet.

      Elimina
    2. Camèlia, maca, lo de ser ànima de càntir m'ho dic per la feina que tinc, que m'esquerda cada fonema, síl·laba, paraula i frase subordinada... la llengua, ja saps, tan asquerosament subjectiva, especialment si n'ets profe ;)
      Gràcies pels teus ànims. Estic cansada de tants exàmens... Petons volguts.

      Elimina
  8. Ais... m'he descuidat de dir-li que m'agrada el seu maquillatge. I per cert, no tindran cap parent anomenat Lucky de nom?
    :0)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs no, però és un bonic nom. El meu pare també es diu Winston Strike (Jr.) i el meu germà Chester. Som els darrers Strike que quedem, que jo sàpiga. A reveure, guapa.

      Elimina
  9. Cuida molt l'avi, nena, i no et refredis tu tampoc!

    ResponElimina
  10. Gràcies, xato, sembla que m'haguis estat espiant, aquesta tarda he començat a esternudar de mala manera, així que ya veurem a què.

    ResponElimina
  11. No sóc metge i no puc proposar cap remei. Però jo no diria el nom de Jordi Roura en va,

    ResponElimina

Només acceptaré missatges per escrit. Ignorin el contestador automàtic, si us plau