Dir una cosa i a la vegada expressar tot el contrari és una qüestió improbable però no impossible. I es que les dones, per una cosa o per una altra, sempre ens fan perdre el cap.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Cites més o menys interessants. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Cites més o menys interessants. Mostrar tots els missatges
diumenge, 22 de desembre del 2013
Volem putes
Etiquetes de comentaris:
Cites més o menys interessants
dimecres, 19 de juny del 2013
D'una a nou hi ha diferència
El Dia de la Fruita, un diputat va anar a Pallejà amb quatre amics. Abans de marxar en el cotxe oficial de la Generalitat, un conegut li deia:
-Apa, que us regalaran una caixa de préssecs!
-Si ho proven, els... els la tiraré pel cap, eh? ¿Què es pensen, que m'han de subornar amb una caixa de fruita?
La comitiva es posà en marxa, arribà a Pallejà, inaugurà la diada i, quan se n'anaven, un dels organitzadors se'ls acostà:
-Esperin-se un moment que els arreglarem unes caixes de fruita.
-Esperin-se un moment que els arreglarem unes caixes de fruita.
-Escolteu -digué el diputat-. Poseu-n'hi una per al President.
Al cap d'uns minuts un empleat ficava dintre el cotxe oficial nou capses de préssecs.I cap a Barcelona falta gent. En arribar, els acompanyants no varen gosar reclamar res i se n'anaren a sopar amb les mans buides. El diputat havia complert. No s'havia deixat subornar per una caixa de préssecs. Per nou, ja és una altra cosa.
Publicat a El bé negre, setmanari satíric
núm. 164 (15.VIII.1934)
Etiquetes de comentaris:
Cites més o menys interessants,
El món de la política
dilluns, 6 de maig del 2013
Teoría de la Vida
Dicen que cuando envejeces recuerdas mejor tus primeros años. Una de las muchas trampas antitanques que nos esperan: la venganza de la senilidad. Por cierto, ¿le he contado mi Teoría de la Vida? La vida es como invadir Rusia. Un comienzo relámpago, morriones en formación, plumas danzando como en un gallinero revuelto; un período de suave avance registrado en exaltados despachos a medida que el enemigo retrocede; luego el comienzo de una larga y penosa marcha que mina la moral. Raciones que se hacen cada vez más pequeñas y pequeños copos de nieve que te dan en la cara. El enemigo incendia Moscú y tú te rindes al General Invierno, cuyas uñas son como carámbanos. Una amarga retirada. Cosacos que te persiguen. Y finalmente caes bajo la metralla de un artillero adolescente mientras cruzas algún río polaco que ni siquiera aparece en el mapa de tu general.
Yo no quiero envejecer nunca. Ahórreme eso. ¿Tiene usted poder para ello? No, ni siquiera usted tiene ese poder, lástima.
Julian Barnes
("Hablando del asunto")
Etiquetes de comentaris:
Cites més o menys interessants
Subscriure's a:
Missatges (Atom)

