Querella (?)

A nadie le amarga un (Torres) Dulce

9 de novembre de 2014

Avui ja és el dia de demà.

Fixeu-vos en les fotos de la gent que fa cua per votar: majoria absoluta de somriures. 

Això ja no ens ho podrà prendre cap tribunal, per molt constitucional que sigui.

La cantarella de sempre

Voti, voti, voti, i espanyol el qui no voti.

Sensació

Només la tinc jo, aquesta sensació de deja vu?

Literatura catalana

El dia després del 9N:

Pero, ¿quién engañó al comendador?

Fuenteovejuna, señor.

Suspensió preventiva de la castanyada

El Tribunal Constitucional suspendrà demà la tradicional castanyada com a procés participatiu encobert, ja que, segons raona l'alt tribunal, amb el nom de castanyada es pretén consumir panellets, cosa que és totalment contrari a la Carta Magna. Cap dels seus articles en fa al·lusió, ha comentat un destacat corrupte del govern, per tant podem afirmar sense rubor que és clarament il·legal, anticonstitucional i nazi. S'espera que la sentència on, òbviament, es declararà la inconstitucionalitat de la castanyada tardarà en dictar-se quatre o cinc anys. O més, segons els hi roti.

Nazis

Estic preocupat: avui ningú ens ha comparat amb els nazis, encara. ¿Què ens/els està passant?

La frase del dia: prefiero el ébola

(...els voluntaris de l'ANC) "Infectan todo lo q tocan. Prefiero el ébola."

Mariano Herráiz

Regidor del PP a l'Ajuntament de Tarragona

Podria fer comentaris molt sucosos al respecte, però no sé si algú amb aquest nivell intel·lectual els entendria. Així que prefereixo enviar-lo a la merda directament.

La frase del dia: vandalismo

"El vandalismo de la ANC en Tarragona... lo único que tengo claro es que si gobernara el PP en la ciudad a estos idiotizados ni se les pasaría por la mente, los que la tienen, osar ensuciar lo que es patrimonio de todos"

Judith Heras

Regidora del PP a l'Ajuntament de Tarragona

Penjat al seu mur de Facebook amb motiu de l'engalanament d'alguns punts de la ciutat de color groc, acció per a la qual disposen de permís, segons el coordinador local de l'ANC, del mateix Ajuntament que com a regidora representa.

La primera pedra

Dos titulars d'un diari d'avui:

"El TC rebutja per unanimitat les recusacions contra el seu president" 

"Obren expedient a un jutge per redactar una hipotètica constitució catalana"

En el primer cas, la ideologia explícita i manifestada no pot afectar el bon criteri d'un jutge, pel que es veu. En el segon, treballar per iniciativa pròpia en un text, en el temps lliure i sense encàrrec oficial de ningú, és un greuge i ha de ser suspès per ignorància inexcusable en el compliment dels deures judicials i vulneració del deure d'observació del règim d'incompatibilitats (sic).

M'agradaria recordar aquí que la sacrosanta Constitució Espanyola diu al seu art. 159.4, últim paràgraf, que els membres del Tribunal Constitucional tindran les incompatibilitats pròpies dels membres del poder judicial. I respecte d'aquest poder, l'art. 127.1 diu que els Jutges i Magistrats no podran pertànyer a partits polítics o a sindicats.

Dit tot això, qui cregui que la Justícia a Espanya és imparcial, que llenci la primera pedra.

Mi nombre es Mato. Ana Mato.

     Muerto el perro, ¿se acabó el ébola?

En Louis també ho té clar

 09.11.2014:

      Siempre positifo, nunca negativo

L'Albert ho té clar

     9n=Sí²

Fantasmes

Mr. Scrooge declara que els fantasmes no existeixen i que el dels Nadals futurs fa cagar de por.

Ministre Yeti

Llegeixo avui amb estupefacció que

El govern balear aprova que els Països Catalans no existeixen i que les Balears no en formen part

I em pregunto, quina necessitat tenen uns representants del poble de fer una declaració així? Ara es veuran obligats a aprovar mocions sobre totes les coses que no existeixen, com quan l'església es dedicava a discutir sobre el sexe dels àngels. Per cert, existiran els àngels? Haurem d'estar atents a les properes resolucions del PParlament Balear...

De totes maneres, si els representants polítics balears creuen que els citats Països Catalans no existeixen, per quins set sous han de reblar el clau dient que no en formen part?

He pensat que a la propera reunió de l'escala de la comunitat de veïns faré una proposició per aprovar una moció on s'afirmi que el Yeti no existeix. I que, a més, és un ésser lleig de la hòstia. 

I sí, he dit el Yeti i no el ministre Wert, perquè malauradament aquest sí que existeix; ara, en quant a lleig...

OPEP

Segons les darreres declaracions del Ministre, en l'hipotètic cas d'una Catalunya independent, aquesta quedaria fora de l'Organització de Paisos Exportadors de Petroli (OPEP)

Nova ofensiva davant el TC

Les comunitats autònomes de Madrid, Aragó i Extremadura es troben en fase d'estudi previ d'una nova reclamació contra Catalunya davant el Tribunal Constitucional, aprofitant que el "presi" és un col·lega del partit dels de tota la vida. La base del nou recurs rau en la discriminació que pateixen pel fet de no tenir platja, especialment ara a l'estiu, que és quan més en gaudirien. És un tracte de favor descaradíssim i sense precedents envers una comunitat autònoma perifèrica, ha manifestat un alt irresponsable (com tots) del PPartit, que aprofitant l'avinentesa ha negat tres cops abans de que cantés el gall que mai hagi cobrat comissions il·legals del partit. Aquesta és la desinformació que els hi puc oferir. Les conclusions, vostès mateixos.

D'una a nou hi ha diferència

El Dia de la Fruita, un diputat va anar a Pallejà amb quatre amics. Abans de marxar en el cotxe oficial de la Generalitat, un conegut li deia:

-Apa, que us regalaran una caixa de préssecs!

-Si ho proven, els... els la tiraré pel cap, eh? ¿Què es pensen, que m'han de subornar amb una caixa de fruita?

La comitiva es posà en marxa, arribà a Pallejà, inaugurà la diada i, quan se n'anaven, un dels organitzadors se'ls acostà:

-Esperin-se un moment que els arreglarem unes caixes de fruita.

-Escolteu -digué el diputat-. Poseu-n'hi una per al President.

Al cap d'uns minuts un empleat ficava dintre el cotxe oficial nou capses de préssecs.

I cap a Barcelona falta gent. En arribar, els acompanyants no varen gosar reclamar res i se n'anaren a sopar amb les mans buides. El diputat havia complert. No s'havia deixat subornar per una caixa de préssecs. Per nou, ja és una altra cosa.

Publicat a El bé negre, setmanari satíric

núm. 164 (15.VIII.1934)

Dinosaure

Quan es va despertar, en Wert encara era ministre

Polseres Azules

Després de visionar alguns capítols de Polseres vermelles, constato que és el  Verano azul de les noves generacions. Ambdues proclamen el valor de l'amistat no solament entre els joves, sinó també intergeneracional, ensenyen valors com l'esforç, la valentia i l'importància d'ajudar-se els uns als altres. 

Potser són una mica simples, però caldria que es fessin més serials televisius amb aquest sentit positiu. A més, són tot un èxit d'audiència. 

L'únic preocupant és el tema dels colors: jo em plantejo si l'elecció d'aquests coincidint amb els que representen els dos partits que es donen l'alternança al govern de Madrid és casual o no. Tot i que no hi veig cap relació ideològica de rerefons. O sí que hi és?