Fumata blanca

Imatge robada d'aquí 

Avui em llevo amb la notícia de que s’ha produït fumata blanca al Vaticà: ja tenim un nou ídol a qui adorar, comença el curs després de les vacances proclamades (a la força?) per Benet i pico (mai recordo els números romans, ho sento), i donem per acabada aquesta edició del Gran Hermano vaticà.

Si hagués hagut d’apostar per un nou Papa, no m’hagués equivocat de gaire: home,  solter, de cabells blancs, amb ulleres i una estranya manera de vestir. El que segurament no hagués encertat és la seua procedència. Argentí, com els déus Maradona i Messi, així que sembla que les divinitats a la terra escombren cap a casa; llatinoamericà, que és la manera de descriure els immigrants de baixa estopa, i hispanoamericà, que és la manera de descriure als sudamericans per la caverna mediàtica, fent èmfasi en el terme “hispano” i en el fet de que prega en espanyol, o el que és el mateix, en cristià, tal i com Déu mana.

El que també sembla és que es consolida la tendència d’escollir per governar la delegació del Regne de Déu a la terra senyors amb un passat obscur: de la militància nazi del dimitit a l’opaca actuació de l’electe amb la dictadura del general Videla. Això darrer, esperem, haurà d’aclarir-ho pròximament, de moment deixem-ho en suspens.

De manera que els cristians del món ja poden respirar tranquils. Com es deia aquests últims dies del Barça (fins el gloriós 4-0 al Milán) una empresa sense amo no funciona, així que a Rei tret, Rei posat (sí, ja sé que l’adaptació és pèssima, què hi farem), i a veure si la cosa ara comença a funcionar millor, doncs portem dècades en què sembla que a l’església el fum (blanc, of course) no els deixa veure el foc.

Escrit d'urgència

Primer de tot volia saludar a tots els lectors del blog. Sóc la Camèlia, la néta gran de l’avi Winston, que és l’amo d’aquest lloc. Lamento informar-vos, però, que el passat divendres l’avi va haver d’ingressar d’urgències a l’Hospital per un atac de virus fortament armats amb mocs, esternuts i tos (encara no sabem del cert si era tos seca o expectorant, però la investigació segueix el seu curs).

Malgrat les retallades patides pel sector, el personal sanitari es comportà com el conjunt professional que són i van portar l’avi a quiròfan el dilluns. Li van extirpar un cep de grip comú que sembla que era benigne, i ara s’està recuperant seguint el curs de la malaltia. El pronòstic, de moment, és reservat.

És per això que l’avi em va demanar que donés una certa continuïtat al blog, com si fos un Jordi Roura qualsevol, que aquestes coses si no s’actualitzen es van perdent, i que en aquests quatre dies que portava ja havia fet una colla d’amics: un senyor que sempre descansa, una que col·lecciona moments, un que encara està així així, una que no entén els versos, un que afina no sé què, un que es microfragmenta, un que es veu que s'ho pensa i una altra que té ànima de càntir. Fins i tot ha conegut un que va assassinar a un tal Diógenes!! I alguns més, no us penseu, que ara ja no me’n recordo de tot el què m’ha dit. I jo dic vaya gent més friki que coneix l’avi, però bueno, cadascú lo seu i aquí pau i allà glòria, que ja se sap que cadascú és com és i qui no tingui una raresa que llenci la primera pedra virtual.

En fi, no ho sé, si se m’ocurreix alguna cosa més per explicar-vos, ja ho faré. Algú em pot donar alguna ideia?