dilluns, 13 de maig de 2013

El pa nostre de cada dia







Tot el que m'agrada és pecat, immoral o engreixa. I des de fa un temps, a més, és inconstitucional.

15 comentaris:

  1. Doncs, vaja amb compte, que les constitucions les carrega el diable.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja ho pot ben dir, senyor Merch, ja ho pot ben dir: les carrega el diable i les dispara el seu deixeble Rajoy.

      Elimina
  2. Doncs engreixem el nostre pecat fent immoralitats sobre un volum constitucional......

    ResponElimina
    Respostes
    1. Senyor Gasull, em sembla que no tenia el plaer d'haver tractat amb vostè, així que benvingut. Estic plenament d'acord amb vostè, però que consti que si és una proposició encoberta, jo sóc de la vella escola, és a dir, que les immoralitats només les faig amb senyores. Bé, les feia, ara ja ben poca cosa, pedalar molt, però pujar poc, no sé si m'entén...

      Elimina
  3. La veritat Sr Strike, aquesta frase que diu és ben certa i ben enginyosa, però li he de dir que cada cop m'importen menys els pecats, el fet d'engreixar-me i per descomptat el que menys de tot és la constitució, per tant a viure que són dos dies: Pecadors, immorals, grassonets i inconstitucionals, que no estarem guapos i feliços, així? ;) Ara, que vostè té molt de marge per engreixar-se eh? ja pot anar menjant... ja!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Estimada Senyora Carme, gràcies per fer compliment de la meva frase. Si la vida són dos dies, a mi només em deuen quedar uns cinc minuts, però mentre tingui el cap clar, doncs au, a la disbauxa, que guapo no sé si estaré, però feliç... com un anís! En quant a lo de menjar, ja menjo, ja, però que hi farem, és la meva constitució: es veu que per al meu metabolisme, el greix és inconstitucional.

      Elimina
    2. Ai, miri, ara m'he fet gràcia jo sol, ja veu quines coses...

      Elimina
  4. I què no sap que és diu el pecat però no el pecador?? o no era així??

    Enginyosa i divertida la seva frase, Sr Strike.


    Una aferradeta! (espero no desmuntar-lo) ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies pel seu comentari. Jo no he dit qui és el pecador, perquè tothom ho sabem. Gràcies per l'aferradeta, el metge només me'n deixa consumir dues al dia, així que la de vós és la primera d'avui. No tothom pot presumir de ser desmuntat a aferradetes, i menys de sa lluna!

      Elimina
  5. És enginyós i fa somriure. N'estàs segur? a mi em fan més por els que callen. Coincideixo amb això de la Constitució, sort que no tenen prous presons pe tants inconstitucionals.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies pels seus elogis, senyora de cognom il·lustre en el món de les arts catalanes. Hem arribat a un punt en què estem a punt de denunciar que la pròpia Constitució és inconstitucional. I si no, temps al temps.

      Elimina
  6. M'agrada molt això de "El nostre pa de cada dia"!

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agrada que li agradi, senyora Bonals. Però em crea un dubte: és millor dir "el nostre pa" o "el pa nostre"? És que jo encara soc de la generació en què aquestes coses ens les ensenyaven en llatí, una llengua que ja gairebé ningú no parla...

      Elimina
    2. En català seria "el pa nostre" millor, però sempre he sentit "el nostre pa".

      Elimina
    3. Moltes gràcies pel seu aclariment, senyora Bonals.

      Elimina

Només acceptaré missatges per escrit. Ignorin el contestador automàtic, si us plau