dimecres, 19 de juny de 2013

D'una a nou hi ha diferència

El Dia de la Fruita, un diputat va anar a Pallejà amb quatre amics. Abans de marxar en el cotxe oficial de la Generalitat, un conegut li deia:

-Apa, que us regalaran una caixa de préssecs!

-Si ho proven, els... els la tiraré pel cap, eh? ¿Què es pensen, que m'han de subornar amb una caixa de fruita?

La comitiva es posà en marxa, arribà a Pallejà, inaugurà la diada i, quan se n'anaven, un dels organitzadors se'ls acostà:

-Esperin-se un moment que els arreglarem unes caixes de fruita.

-Escolteu -digué el diputat-. Poseu-n'hi una per al President.

Al cap d'uns minuts un empleat ficava dintre el cotxe oficial nou capses de préssecs.

I cap a Barcelona falta gent. En arribar, els acompanyants no varen gosar reclamar res i se n'anaren a sopar amb les mans buides. El diputat havia complert. No s'havia deixat subornar per una caixa de préssecs. Per nou, ja és una altra cosa.


Publicat a El bé negre, setmanari satíric
núm. 164 (15.VIII.1934)



18 comentaris:

  1. Jo també em deixaria subornar, els préssecs m'agraden molt!

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'autor ha eliminat aquest comentari.

      Elimina
    2. Vet aquí la diferència, senyora Bonals: vostè no es dedica a l'apassionant món de la política, que jo sàpiga. I a més, admet ja d'entrada admet que també es deixaria subornar. El polític no ho admet mai, tot i que té molt clar quin és el seu preu. Gràcies per la seva col·laboració.

      Elimina
    3. Senyor Martori, no es preocupi, el seu secret quedarà entre vostè i jo

      Elimina
    4. En aquest cas el diputat no ha dit cap mentida, ha deixat molt clar que una caixa de fruita no l'acceptaria. Jo amb un préssec ja faria...

      Elimina
    5. A mi també m'agraden els préssecs... i els secrets... ;)

      Elimina
  2. Respostes
    1. Exactament, senyor Cansat. Però qui fa el préssec? El polític, el pagès o els acompanyants?

      Elimina
    2. Tots, en proporció del que paguen, o del que deixen de cobrar.

      Elimina
  3. No sé on vol anar a parar. Diputats?, presidents?, suborns? De què està parlant? Crec que està vostè barrejant les coses.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Apreciat senyor JP (Joan Pera, ja que parlem de fruites?) Jo no parlo de res, em limito a copiar, com els monjos medievals. De totes maneres, confesso que sí que hi ha una finalitat: mostrar com l'apassionant món de la política està podrit des de que tinc ús de raó, i això és de fa molt i molt de temps...

      Elimina
  4. Respostes
    1. Benvolgut senyor Martori, veig que s'ha decidit a publicar de nou. Ben fet. En quant a que els temps no canvien, potser té vostè raó. La diferència rau en que a la República, els "diputats" es venien per nou capses de préssecs de Pallejà. Avui dia, ho fan per nou milions d'euros en un compte suís. Gràcies per la seva aportació.

      Elimina
  5. Per poc no s'hi posen, oi?
    No sap que aquesta és la primera lliçó que aprenen els aspirants a polítics?
    I ja ho veu, semblen ximples però això si ho aprenen tot d'una!!

    Bona tarda...aferradetes ben dolces!

    ResponElimina
  6. Quins pebrots! (per pebrots no ho farien, ara que hi penso... però per ceps o rovellons, igual sí). No me faci gaire cas, s'acaba lo curs i perdo el senderi. Properament, gastroteca per celebrar-ho ;-)

    I petons, of course!

    ResponElimina
  7. Sr. Strike, tinc el gust i el plaer d'anunciar-li que vaig acceptar un suggeriment que vostè em va fer i que ha donat els seus fruits (bons o dolents) i per tant li he dedicat un post, allà a la Cole de moments... Gràcies per la idea... m'ha fet feliç intentar-ho.

    http://carmerosanas.blogspot.com.es/2013/07/moleskine-gegant-19-laquarella-de.html

    ResponElimina
  8. com deien aquells...ir pa ná..es tonteria !!

    a part de llegir-te,
    avui tambe vinc a convidar-te a un nou projecte
    vols esser-hi?

    http://cadenablogs-11setembre2013.blogspot.com.es/

    ResponElimina

Només acceptaré missatges per escrit. Ignorin el contestador automàtic, si us plau