divendres, 14 de juny de 2013

Polseres Azules

Després de visionar alguns capítols de Polseres vermelles, constato que és el  Verano azul de les noves generacions. Ambdues proclamen el valor de l'amistat no solament entre els joves, sinó també intergeneracional, ensenyen valors com l'esforç, la valentia i l'importància d'ajudar-se els uns als altres. 

Potser són una mica simples, però caldria que es fessin més serials televisius amb aquest sentit positiu. A més, són tot un èxit d'audiència. 

L'únic preocupant és el tema dels colors: jo em plantejo si l'elecció d'aquests coincidint amb els que representen els dos partits que es donen l'alternança al govern de Madrid és casual o no. Tot i que no hi veig cap relació ideològica de rerefons. O sí que hi és?

16 comentaris:

  1. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vaja, vaja. Haurem de guardar el secret!

      Elimina
    2. :DDDD No m'havia fixat abans en aquesta resposta... ja veus que jo compleixo, eh?

      Elimina
  2. A vegades em sento com extraterrestre... de fet força sovint, senyor Strike, però aquest és un dels moments claus. Jo mai no vaig veure Verano azul ni polseres vermelles, però amb tot, estic d'acord a promocionar els valors de l'amistat de la manera que sigui, que fa molta falta.

    Per compensar el tema dels colors, jo proposo que facin més sèries noves: Polseres azules, Verano vermell, i si cal polzeres blanques i grogues i ataronjades...

    Bon cap de setmana, Sr, Strike, i de cap de les maneres voldria trencar-li el cor a una persona entranyable com vostè que sempre és comporta amb una amabilitat exquisida. Li demano disculpes de tot cor.

    Li val com a disculpa una abraçadeta suau?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Benvolguda senyora Carme, accepto la seva abraçadeta suau, i si m'agrada li'n demanaré més. Però mai com a disculpa, vostè no s'ha de disculpar de res. Segueixi ensenyant-nos les seves aquarel·les (s'escriu així?)i jo ja em donaré per satisfet. Gràcies pel seu comentari.

      Elimina
  3. Doncs miri, el "Verano azul" gairebé m'ho vaig empassar sencer, no sé si per l'edat que em rondava...de "Polseres vermelles" dos o tres capítols i de tant un com l'altre estic d'acord amb el que diu al seu escrit. Crec que és millor pel jovent (i no tant jovent) que vegin aquestes sèries que el xafardeig o les pel·lícules on la violència és el pa de cada dia. Els gran valors, l'amistat, l'altruïsme, la responsabilitat, ser conseqüent amb allò que defenses..., s'han perdut malauradament i ja és hora que tornin al seu lloc.

    Dels colors?? M'agrada l'arc de Sant Martí!! Què vol, una que és hippie!! ;)

    Aferradetes ben dolcetes i mil somriures!!



    ResponElimina
    Respostes
    1. Estimada senyora Sa Lluna, a mi això de ser hippie ja em va agafar massa gran. Però quan jo era jove, la canalla es comportava d'una altra manera. Bé és cert que cert autoritarisme que es feia servir era contraproduent, però cal inocular els valors que la societat es mereix. Només durant el breu període de la república vam tenir una educació experimental basada en la creativitat i la imaginació. Però és clar, vostè que és tan joveneta d'això no en deu saber res... En fi, bon cap de setmana. Seguirem burxant des de les trinxeres. Un bes.

      Elimina
    2. No tan joveneta, bé per se-hi si, però n'he sentit parlar tot i que l'illa sembla de vegades sorda.

      Me'n duc el bes!! :)

      Elimina
  4. I Fringe és el nou The X Files.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Senyor Cansat, estic d'acord només a mitges. Al principi si, tot i que Fringe s'entén millor (mai no vaig acabar d'entendre els casos de X Files). Però després, la sèrie es trasllada primer a un món paral·lel i després al futur, i ja no sabria dir-li a què carai s'assembla. El que està clar, es que tot té un referent anterior.

      Jo ja fa temps que espero que facin la seqüel·la d'Expedient X: es podria dir Expedient XXL: els misteris més grans de l'FBI, o alguna cosa semblant.

      Elimina
  5. He tafanejat les biografies dels joves actors i no he trobat res tràgic.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No s'hi amoini, senyor Faemino, vull dir, senyor Cansat. Tot arribarà... de moment, jo em plantejaria si incloure'ls en alguna de les seves famoses llistes negres d'any nou.

      Per cert, gràcies per les seves col·laboracions, sempre tan i tan amenes.

      Elimina
    2. No sé on cony vaig llegir que el Pancho s'havia ficat en problemes. No sé, igual el confonc amb Llàtzer Escarceller.

      Elimina
    3. Sí, va acabar fatal. En Pancho (o com es digui l'actor). D'en Llàtzer Escarceller no en sé res. Això que m'estalvio!

      Elimina
  6. Jo vaig veure un capítol que vaig agafar a meitat i no sé com va acabar perquè m'adormí.

    Quant al color de les polseres, m'agrada el verd fosforito, com les del "tot inclòs" dels hotels caribenys.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Senyor JP (Jewlet Packard?), vostè sempre tirant pedres fóra. Però li he de dir que coincideixo amb vostè en què m'agraden els hotels caribenys amb les seves cambreres caribenyes i els seus combinats de rom. En aquest cas, el color de les polseres ja no té cap importància, oi?

      Elimina

Només acceptaré missatges per escrit. Ignorin el contestador automàtic, si us plau